miquel 03 de Juny de 2008
Tant si tornes de la platja tard i no tens ganes de cuinar, com si surts per la nit i vols sopar, baixar la rambla Poblenou et garantitza que trobaràs més d’un lloc per menjar. A l’alçada del carrer Pallars, si surts de la rambla i vas cap al Centre Cívic Can Felipa, davant de la plaça hi ha un parell de locals de tapes. Un és El Timbal (Maria Aguiló 22).
lucia 01 de Juny de 2008
Fa uns anys treballava a unes oficines a la plaça Lesseps i, a l’hora de dinar, moltes vegades anava a un lloc on fan els sanvitxos més bons de Barcelona, un bar que es diu El Canari. Porto molt de temps buscant un lloc al barri on es pugui anar a peu o que estigui a 5 minuts de distància en bicing i on facin un sanvitxos al menys semblants.
Continuar llegint »
lucia 21 de Abril de 2008
La setmana passada vam trobar per casualitat un nou restaurant al Poblenou: Cal Lluís de la Barba (Marià Agiló 26, a prop del Centre Cívic Can Felipa). Vam entrar a tafanejar i, com que un dels cambrers s’estava menjant un formatge que feia molt bona pinta, vam decidir reservar taula pel vespre següent.
A Cal Lluís diuen que volen retornar a la tradició (potser d’aquí ve el nom i la foto escollida com a logotip) i dónen molta importància a la qualitat dels ingredients. És per això que s’anomenen també restaurant-degustació delicatessen. Això es nota de seguida quan llegeixes els plats de la carta: amanides i altres entrants, carn, peix i algun plat de pasta amb salses o acompanyaments elaborats. A més als cambrers no els fa cap mandra d’explicar-te amb què i com està fet cada plat.
Continuar llegint »
luis 18 de Abril de 2008
Els nois del restaurant Tras Paso (Fluvià 24) ens van enviar un correu electrònic per a que els vinguéssim a veure. Com que no ens agrada anar de guia Michelín, tot i que ens agrada molt tastar llocs nous, hem anat d’incògnit com qualsevol veí del barri.
La zona del Tras Paso és un espai que no haviem visitat darrerament amb tots els canvis que està patint el Districte: és el carrer Fluvià sota la Diagonal entre Digaonal Mar i el Poblenou. Hi ha força restaurants i noves oficines.
Continuar llegint »
miquel 03 de Abril de 2008
Just a sota de la torre de l’Hotel Arts, a prop del Casino de Barcelona hi ha una creperia que mai no buscarieu per allà. És l’Annaïck i sorprèn pel lloc al carrer Ramón Trias Fargas, 2 (mai no pensariem que podem trobar un local així en un lloc com aquell envoltat de locals turístics) però també sorprèn per la decoració: a dins del local hi ha un autobús de dos pisos que fa de cuina. Per les finestres es pot veure el cuiner o la cuinera (depèn del dia) que va a tota pastilla fent creps i galletes.
Continuar llegint »
sm 30 de Març de 2008
El divendres passat no treballàvem per la tarda (jornada intensiva) i volíem dinar una bona paella. No hi havia temps per anar a Sitges o a la costa Brava; volíem anar a un lloc on es pogués anar caminant o en transport públic i vam anar a l’Escamarlà.
L’Escamarlà és un dels restaurants que hi ha a primera línia de mar de la platja Bogatell (no els que hi ha a la sorra sinó a dalt, al passeig). Fixeu-vos que el logotip diu “l’escamarlà” però el dibuix sembla més aviat un llamàntol. No és un xiringuito de tapes (que també n’hi ha) sinó més aviat un restaurant com els de la Barceloneta. El personal, molt atent; les estovalles, blanques de tela; el pa, bo. Aquest divendres estava ple d’executius vestits amb el que diuen ‘casual wear’, que vol dir que es posen texans i camisa sense corbata.
Continuar llegint »
miquel 14 de Març de 2008
Recordo els macarrons de petit a l’escola: passats, xafats, amb molt tomàquet i amb formatge sec. Ja de gran vaig descobrir que la pasta es pot fer ‘al dente‘, el formatge bo és diu parmesano i que hi ha més ingredients que el tomàquet per als macarrons. També vaig descobrir que els macarrons es diuen penne (ji, ji) i que a més existeixen els papardele, tortellini, fusile, spagheti, farfalle, fusilli i un interminable etcétera de formes i colors.
Em vaig comprar un rellotge de cuina i una olla gran i em feia la meva pasta mesurant totes les variables per a que al final em sortís un bon plat de pasta al dente.
luis 28 de Febrer de 2008
Los amantes de la cocina japonesa saben que no es sólo pescado crudo y arroz. Una de las modalidades más gustosas y más espectaculares son los teppanyakis, unos restaurantes en los que el cliente se sienta delante del cocinero que dispone de una plancha de acero y unos cuchillos para elaborar los platos frente al comensal. Los cocineros son formados durante años para dominar las técnicas de los cuchillos, los cortes, los tiempos, las temperaturas de la plancha, etc.
lucia 07 de Febrer de 2008
Si te gusta la comida asiática más allá del arroz tres delicias y los rollitos primavera, prueba Assia in Wok. Este es el nombre de una cadena de restaurantes en expansión por toda España que ofrece platos de cocina india, tailandesa, china, japonesa… Con una peculiaridad: todo está salteado al wok. Las recetas son coloridas y sabrosas y la carta es bastante larga: gambas, ternera, noodles, verduras… unos picantes y otros no (tranquilos: la carta lo indica). Lo ideal es pedir unos cuantos entrantes para hacer boca mientras te traen el plato principal.
Continuar llegint »
luis 30 de Gener de 2008
No hay nada más bueno que una loncha de chorizo, un trozo de jamón o de queso recién cortado. La frescura del corte más la buena calidad del producto hacen que el sabor no tenga nada que ver con lo que compramos en el súper envasado al vacío.
Avui discutim sobre Diuen de nosaltres Escàner de premsa